Aquesta
setmana hem treballat el maquinari, més conegut per la seua paraula en anglés, Hardware. Ens hem centrat sobretot en la
pissarra digital, una de les eines més importants per a la educació moderna, perquè
ens permet combinar l’ensenyança tradicional amb les noves tecnologies.
En
un vídeo que hem vist s’observava com una escola modernitzava el seu maquinari
i comprava pissarres digitals per a les classes. No obstant, la professora de
la classe, tot i tindre tants aparells tecnològics, utilitzava la mateixa metodologia,
basada en la memòria.
En
el vídeo pense que es volia fer veure això com una cosa no massa bona, però la
veritat és que a mi em pareix fantàstic. Per què? Doncs perquè pots combinar les
virtuts de la ensenyança tradicional amb les virtuts de la tecnologia. A més,
els xiquets que tingueren algun problema visual ara podien mirar directament al
seu ordinador, molt més a prop.
No
crec que siga bo oblidar-se de la ensenyança tradicional, sinó que hi ha que
intentar combinar-la amb la tecnologia.
A
mi personalment m’agraden molt les pissarres digitals. Son molt útils quan
treballes amb partitures, perquè no cal que els alumnes gasten tanta quantitat
de papers. Es poden fer les correccions a la pissarra sobre la projecció. Jo he
utilitzat sempre les projeccions sobre pissarra blanca, que fins a aquest tema
no sabia que s’anomenaven pissarra digital.
També
pense que és molt útil que els alumnes, sobretot si ja són majors (16 anys en
endavant) porten el seu propi ordinador o tauleta a classe, al menys a les
classes especialitzades de música per a les assignatures que requereixen una
gran quantitat de partitures. D’aquesta manera no han de portar tant de pes i s’economitza
en paper imprés.
Per
tant, és molt important comptar amb aquestes eines en la educació moderna, del
segle XXI, però tampoc hem d’oblidar que es pot ensenyar sense utilitzar cap
eina i que aquestes son només això, un suport per a fer la educació més fluida.
Són convenients, però no imprescindibles.